dijous, 31 de març de 2011

Una mica més sobre mi!


Bé, quasi farà un any que vaig començar aquesta aventura d'escriure un bloc. No se m'hauria passat mai pel cap poder escriure un bloc on plasmar o tenir com si fos una mena de diari tot el que vaig fent sobre un tema qualsevol, fos quin fos. Mai he tingut massa constància amb el que he fet a la vida. Per naps o per cols, començava alguna cosa i a mig camí ho deixava. Encara no sé ben bé com va començar aquesta aventura. El cert és que jo sempre he estat de postres i senzillets, sense complicacions. Però per setmana santa de l'any passat vaig pensar, ostres les mones són molt cares, perquè no provo de fer-la jo mateixa? El resultat evidentment va ser la d'un pastís que distava molt dels clàssics de pastisseria, però l'havia fet jo i n'estava molt orgullosa. La meva millor amiga és una apassionada de la cuina com jo o més i tot, ja que ho porta a la sang. Encara recordo els sopars que ens feia a casa seva la Mon on nosaltres erem els seu conillets d'índies, je je je. I una cosa va portar a l'altra. Em vaig començar a aficionar  a visitar webs de cuina i a provar les receptes que hi trovaba. Però tot i així no se m'havia passat mai pel cap començar un bloc. Va ser per l'aniversari de la Jana, la meva filla que em vaig decidir. Ja portava unes quantes receptes provades però res comparat amb el que havia de venir. L'any anterior vaig encarregar el catering de la festa a una empresa però vaig trobar que era car, i que les coses no estaven com per anar llençant els diners així que vaig pensar i perquè no el faig jo? El resultat va ser espectacular, ja sé que no està massa bé dir-ho però va ser així, tothom estava molt content, vaig acabar reventada però valia la pena i vaig tenir la meva recompensa, saber que podia fer el que em proposés, ja sé que pot semblar una mica superb, però em vaig sentir així. 
Per tot això i per l'empenteta final que em va donar la Núria, una persona molt important a la meva vida, ja que ella em va donar la idea del bloc, em va comentar que en tenia una i que podria estar bé que jo en fés un sobre cuina. 
I fins avui, ja quasi ha passat un any de l'inici d'aquesta aventura, una aventura que no té camí de retorn, una aventura que m'apassiona que m'omple. Em sorprenc cada dia de coses noves, ja siguin petites, de la quantitat de gent que he conegut gràcies al bloc, de la que encara em queda per conèixer. 
Tambè és cert que potser si no hagués estat a l'atur no ho hauria pogut fer, o almenys no li hauria pogut dedicar les hores suficients, ja que hi dedico moltes hores, ja sigui cuinant, com escribint, com recopilant informació. He descobert tard la meva vocació, però sé que l'he trobat, el món de la cuina!. 
Al principi seguia fil per randa les receptes, però ara em puc permetre el luxe de fer volar la imaginació i innovar, algunes vegades surt bé i d'altres no, però dels errors també se n'aprén. El meu objectiu és poder dedicar-me aquest món tant apassionant, he fet alguns encàrrecs de tot tipus, dolç i salat i no hi ha satisfacció més gran que veure recompensada la teva feina amb alabances i mostres d'afecte per part de la gent. 
No m'havia imaginat mai que hi hagués gent que volgués seguir el meu bloc, gent que em diu que ja formo part del seu món quotidià, gent que m'anima cada dia. Potser m'he excedit una mica del que volia dir, però sempre m'ha passat que al principi penso que seràn quatre línies i després no puc parar d'escriure. 
He obtat per afegir aquesta fotografia, perquè quasi tothom que em coneix m'identifica amb ella, a més a mi personalment m'agrada molt!
Espero que us hagi agradat aquesta entrada al bloc tant com m'ha agradat a mi escriure-la. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest projecte i a la gent que encara em queda per conèixer.

8 comentaris:

Mon ha dit...

Gràcies guapa!!! Segueix així, que tu vales muncho!!!!!!!!

Mest ha dit...

Felicidades por tu año de bloguera!!!!!!!!!

el taller de cuina ha dit...

Que bé saber més de tu!! És increïble això dels blocs, mai t'ho imagines quan l'encetes!

Núria ha dit...

Ara m'has fet caure la llagrimeta!!

T'animo a seguir, seguir i seguir. Muacks!!

Sònia ha dit...

Moltes felicitats per aquest any, pel blog, i molta energia per continuar creant, cuinant, i escrivint!!!

Meri Cuinetes ha dit...

M'afalaguen molt els vostres comentaris. Gràcies a vosaltres tot això ha estat possible, ja que m'animeu a continuar. Us ho agraeixo de tot cor.

Visc a la Cuina ha dit...

Enhorabona per aquest aniversari, i endavant, que en puguem anar veient molts més!

Caty ha dit...

Hola Meri, felicitats pel teu bloc, acab de conèixer aquesta meravella, per les paraules d'aquest post et puc dir que el meu cas es semblant, peró amb qualque variant, jo abans tenia un altre bloc de cuina i per altres raons ho vaig deixar i ara a tornar començar, m'agrada el que tens aquí, així que ens anirem veient sovint. Un peto.