dijous, 31 de març del 2011

Una mica més sobre mi!


Bé, quasi farà un any que vaig començar aquesta aventura d'escriure un bloc. No se m'hauria passat mai pel cap poder escriure un bloc on plasmar o tenir com si fos una mena de diari tot el que vaig fent sobre un tema qualsevol, fos quin fos. Mai he tingut massa constància amb el que he fet a la vida. Per naps o per cols, començava alguna cosa i a mig camí ho deixava. Encara no sé ben bé com va començar aquesta aventura. El cert és que jo sempre he estat de postres i senzillets, sense complicacions. Però per setmana santa de l'any passat vaig pensar, ostres les mones són molt cares, perquè no provo de fer-la jo mateixa? El resultat evidentment va ser la d'un pastís que distava molt dels clàssics de pastisseria, però l'havia fet jo i n'estava molt orgullosa. La meva millor amiga és una apassionada de la cuina com jo o més i tot, ja que ho porta a la sang. Encara recordo els sopars que ens feia a casa seva la Mon on nosaltres erem els seu conillets d'índies, je je je. I una cosa va portar a l'altra. Em vaig començar a aficionar  a visitar webs de cuina i a provar les receptes que hi trovaba. Però tot i així no se m'havia passat mai pel cap començar un bloc. Va ser per l'aniversari de la Jana, la meva filla que em vaig decidir. Ja portava unes quantes receptes provades però res comparat amb el que havia de venir. L'any anterior vaig encarregar el catering de la festa a una empresa però vaig trobar que era car, i que les coses no estaven com per anar llençant els diners així que vaig pensar i perquè no el faig jo? El resultat va ser espectacular, ja sé que no està massa bé dir-ho però va ser així, tothom estava molt content, vaig acabar reventada però valia la pena i vaig tenir la meva recompensa, saber que podia fer el que em proposés, ja sé que pot semblar una mica superb, però em vaig sentir així. 
Per tot això i per l'empenteta final que em va donar la Núria, una persona molt important a la meva vida, ja que ella em va donar la idea del bloc, em va comentar que en tenia una i que podria estar bé que jo en fés un sobre cuina. 
I fins avui, ja quasi ha passat un any de l'inici d'aquesta aventura, una aventura que no té camí de retorn, una aventura que m'apassiona que m'omple. Em sorprenc cada dia de coses noves, ja siguin petites, de la quantitat de gent que he conegut gràcies al bloc, de la que encara em queda per conèixer. 
Tambè és cert que potser si no hagués estat a l'atur no ho hauria pogut fer, o almenys no li hauria pogut dedicar les hores suficients, ja que hi dedico moltes hores, ja sigui cuinant, com escribint, com recopilant informació. He descobert tard la meva vocació, però sé que l'he trobat, el món de la cuina!. 
Al principi seguia fil per randa les receptes, però ara em puc permetre el luxe de fer volar la imaginació i innovar, algunes vegades surt bé i d'altres no, però dels errors també se n'aprén. El meu objectiu és poder dedicar-me aquest món tant apassionant, he fet alguns encàrrecs de tot tipus, dolç i salat i no hi ha satisfacció més gran que veure recompensada la teva feina amb alabances i mostres d'afecte per part de la gent. 
No m'havia imaginat mai que hi hagués gent que volgués seguir el meu bloc, gent que em diu que ja formo part del seu món quotidià, gent que m'anima cada dia. Potser m'he excedit una mica del que volia dir, però sempre m'ha passat que al principi penso que seràn quatre línies i després no puc parar d'escriure. 
He obtat per afegir aquesta fotografia, perquè quasi tothom que em coneix m'identifica amb ella, a més a mi personalment m'agrada molt!
Espero que us hagi agradat aquesta entrada al bloc tant com m'ha agradat a mi escriure-la. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest projecte i a la gent que encara em queda per conèixer.

dimecres, 30 de març del 2011

Magdalenes de moca nata i bombons

 I ara toca escalfar motors per la pascua, començant a fer proves per la mona. Fa temps que em van regalar un llibre de pastissos i que feia molt que no tornava a mirar, buscant vaig veure aquesta recepta de magdalenes, em va cridar l'atenció per la manera de fer-les, ja que és molt diferent a les que havia fet fins ara. La magdalena de moca sense nata està bona, però la nata muntada li dóna un gust espectacular i el gust final del bombonet, ja no us dic res. Per les mesures que us poso surten unes 20 magdalenes.
Ingredients:
2 culleradetes de café soluble
100 gr de mantega
100 gr sucre blanc
1 cullerada de mel
250 ml d'aigua
225 gr de farina de reposteria
8 gr llevat royal
2 cullerades de cacau
1 culleradeta de bicarbonat
3 cullerades de llet
1 ou gros
Per la cobertura
nata montada
cacau en pols
bombons
En un cassó hi posarem la mantega, el café, el sucre, la mel i l'aigua i ho escalfarem. Quan veiem que el sucre s'hagi dissolt, pujarem el foc i deixarem que bulli uns 5 minuts. Posarem la mescla en un bol i deixarem refredar. Un cop s'hagi refredat una mica, afegirem la farina, el cacau i el llevat tamissats i batrem. Disoldrem el bicarbonat amb la llet i també ho afegirem a la massa així com l'ou batut. Batrem amb les barilles fins obtenir una massa homogènia. repartirem la massa en els motlles de magdalenes, els omplirem unes 3/4 parts.

 
Enfornarem les magdalenes uns 15 o 20 minuts a 180º. Un cop cuites les deixarem refredar sobre una reixeta.


Per decorar-les hi posarem una mica de nata montada, empolsirem amb una mica de cacau i hi posarem un bombonet a sobre.

dilluns, 28 de març del 2011

Premi I concurs me importa un huevo


 Avui he rebut el premi per haver guanyat el primer concurs me importa un huevo del bloc tortillina de un huevo, acompanyada d'una carta la qual m'ha encantat. Moltíssimes gràcies.

 El premi ha constat de tres parts.

 Un joc de café amb una capsa per guardar-lo
Un suport amb estris de cuina
I un pà de péssic de vic, tinc unes ganes de tastar-lo


dimarts, 22 de març del 2011

Flam de calçots

Com es nota que encara he de donar sortida a molts calçots que encara tinc eh! Després d'haver provat aquest flam em sembla que ho intentaré amb altres verdures. És molt senzill de fer i el resultat ja veureu, espectacular!
Ingredients
10 calçots
4 ous
100 ml nata líquida
una culleradeta de sal
pebre
una mica de nou moscada
salsa per calçots
Per començar courem els caçots al microones, seguint les indicacions del vostre microones, amb el meu, he trigat uns 5 minuts aproximadament. Un cop cuits els tallarem a trossets i els posarem en un bol. Hi posarem els ous, la nata líquida, la sal, el pebre i la nou moscada. Ho batrem bé, jo he fet servir la batedora normal. Un cop obtinguem com una mena de puré, el posarem a les flameres que prèviament haurem pinzellat amb mantega fosa. Courem els flams al bany maria al forn durant uns 35-40 minuts a 180º, o fins que al punxar-los surt sèc. 
 Quan siguin cuits els deixarem refredar una mica i desmotllarem, els servirem encara calents acompanyats per la salsa de caçots.

diumenge, 20 de març del 2011

Calsots arrebossats

Fa uns dies vaig anar a dinar a un restaurant i em va sorprendre no que tinguessin calsots, ja que n'és el temps sinó que, enlloc de fer-los a la brasa els havien arrebossat. Els vaig trobar molt bons i vaig pensar que com que a casa tinc un bon assortiment de calsots provaria de fer-los així. Van quedar boníssims, val a dir que amb el cruixent de l'arrebossat encara estaven més bons i sucats amb la salsa ja no us dic res més, sublims. Us recomano que ho proveu.
Ingredients (2 per.)
5 calsots per persona
1 ou
pà torrat
farina
salsa per calsots
Netejarem bé els calsots i treurem només la capa que té la sorra que és més dura, tallem els calsots en dos o tres trossos. Els courem al microones seguint les indicacions del vostre forn. El meu té l'opció verdura que et diu segons els grams de verdura el temps de cocció. Més o menys van sortir 300 gr de calsots que es van coure en uns quatre minuts. un cop cuits els enfarinem lleugerament, després els passem per l'ou batut i finalment per el pà torrat. Courem els calsots en una paella en oli abundant ben calent. Ja veureu que es couran de seguida, com a molt en dos o tres minuts. Posem els calsots un cop arrebossats sobre paper de cuina per eliminar l'excés d'oli i ja només caldrà menjar-los acompanyats de la tradicional salsa, Per llepar-se'n els dits.
 

dimarts, 15 de març del 2011

Truita de verdures escalivades i formatge amb reducció de vinagre de fruits vermells

Feia dies que no menjava truita, quasi desde dijous gras, però aquest cop li volia donar un toc diferent i he aprofitat que encara em quedaven verdures del ratatouille per escalivar-les i posar-les com farciment a una truita. No havia tastat mai una truita farcida de verdures, sempre havia menjat les clàssiques, soles, amb pernil formatge i com a molt amb alls tendres. Doncs aquesta versió us la recomano de totes totes!!!!!
Ingredients:
2 ous per truita
1 carbassó
1 pebrot
1 albergínia
sal 
pebre
herbes provençals
all en pols
formatge ratllat
reducció de vinagre de fruits vermells
Començarem escalivant les verdures, agafarem una safata pel forn i  hi posarem les verdures amb un raig d'oli i empolsirem les verdures amb all en pols, enfornarem durant uns 40 minuts a 180º. 

Un cop les verdures siguin cuites deixarem refredar una mica i les pelarem, exceptuant el carbassó. El pebrot i l'albergínia els tallarem a tires i el carbassó a rodanxes, i salpebrem.

Batrem dos ous amb una mica de sal, agafarem una paella amb una mica d'oli calent i hi posarem els ous batuts, procurarem no tenir el foc massa alt, ja que se'ns torraria massa de fora i no cuallaria l'ou per la part de sobre. Quan veiem que l'ou ha quasi quallat del tot, posem una quantitat de les verdures per la meitat de la truita. Amb compte "dobleguem" la truita per la meitat hi posem una mica de formatge ratllat perquè es fongui una mica i retirem. La servirem acompanyada d'un rajolí de reducció de vinagre de fruits vermells, jo en faig servir un de fet, és fàcil de trobar als supermercats.

dilluns, 14 de març del 2011

Ens ha tocat un sopar a domicili de luxe amb un xef - 1ª part

Doncs si, encara no sé ben bé com va anar la cosa. Una amistat del facebook em va comentar que braun feia un concurs en el que regalaven un sopar gourmet a domicili, és a dir que venien a casa i que un xef et feia un sopar de luju, i vaig pensar i perquè no? Li vaig comentar a la meva millor amiga i li va semblar molt bona idea, a més no hi teniem res a perdre, només ens calia formar un grup de vuit noies, posar un nom, crear el grup dins la pàgina de Braun i promocionar-nos perquè la gent ens votés. Jo vaig entendre que només hi havia un grup guanyador a la setmana pel que al veure que no erem les primeres vaig pensar, bueno la propera setmana ho tornem a provar. Però quina va ser la meva sorpresa que el dimarts al matí vaig rebre un correu de Braun informant que eren un dels grups guanyadors, i jo vaig dir "QUEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!" i vaig tornar a mira-me bé la pàgina del concurs i vaig veure que guanyaven el sopar els set grups més votats. O sigui que les Supernenes tenim un soparet de luju a Canet de Mar un dia d'aquests. Estem a l'espera de que ens confirmin el dia, o sigui que en breu ja podré posar la 2ª part de la història explicant-vos com ha estat l'experiència. Gràcies Braun per haber-nos donat aquesta oportunitat.

dissabte, 12 de març del 2011

Ratatouille amb vinagreta de melmelada de pebrots amb vermouth

Un plat senzill tot i que no és ràpid de fer, és de cocció una mica lenta, però boníssim per la barreja de sabors de les verdures com de les herbes aromàtiques que porta. Aquest plat em va enamorar en el mateix moment que vaig veure la pel.licula que dóna el nom al plat, Ratatouille. No deixa de ser una xamfaina però presentada de manera diferent, enlloc de ser en daus o tires, són rodanxes. I el toc final havia de ser una vinagreta suau, no especifiquen quina així que vaig pensar que era la oportunitat de fer servir alguna de les melmelades que vaig comprar del Rebost de l'empordanet, una melmelada de pebrots vermells i vermouth una elecció encertada!!!!
Ingredients
1 albergínia
1 carbassó
1 ceba
1 pebrot vermell
3 tomàquets madurs
3 grans d'all
oli
sal i pebre
romaní
llorer
orenga
herbes provençals
julivert.
Per la vinagreta
oli
vinagre de poma
un polsim de sal
un polsim de pebre
dues culleradetes de melmelada de pebrots vermells i vermouth
Rentarem totes les verdures i les tallerem en rodanxes ben fines. Agafarem una safata del forn o rustidera i la pinzellarem amb oli d'oliva. Anirem alternant les verdures perquè quedin com les peces de dominó. Hi posarem un raig d'oli per sobre i també els grans d'all laminat i totes les herbes aromàtiques i salpebrerem. Ho taparem amb paper d'alumini i hi farem uns forats per deixar sortir el vapor i ho enfornarem uns 30 minuts. 

Un cop passat aquest temps retirarem el paper d'alumini i si veiem que les verdures estàn una mica seques els hi posarem una mica d'oli per sobre. Tornem a enfornar però ara destapat uns 10 minuts i ja tindrem les verdures llestes.
Per fer la vinagreta posarem en un bol 5 parts d'oli per una de vinagre, així obtindrem una vinagreta més suau, hi posarem un polsim de pebre i un de sal i emulsionarem amb una forquilla o varilla. Afegirem les dues culleradetes de melmelada de pebrot i seguirem emulsionant. Per emplatar posarem les verdures com si fos una torre o escala i hi posarem per sobre un bon raig de la vinagreta que hem fet.

dijous, 10 de març del 2011

Carlota de maduixes


Sembla que últimament només faig postres, que hi farem. Per variar aquest postre feia molts dies que el volia fer però no m'atrevia a fer-lo, no sé perquè. No és dels més senzills que he fet però tampoc el més complicat. És una mica laboriós sobretot per fer la crema de vaïnilla, ja que com et despistis en la cocció es pot fer malvé, ho dic per pròpia experiència.
Ingredients:
24 melindros
6 fulls de gelatina
1 vaina de vainilla
250 ml llet sencera
3 rovells
120 gr de sucre
300 ml de nata per muntar
500 gr de maduixes
Per començar hidratarem les fulles de gelatina amb aigua freda. En un cassó posem a bullir la llet amb la vaina oberta per la meitat i rascant les llavós amb un ganivet. Mentrestant batrem els ous amb el sucre fins que enblanqueixin. Un cop arrenqui el bull la llet, retirarem del foc i colarem sobre la mescla dels ous i el sucre per així d'aquesta manera retirar les restes de la vaina de vainilla. Tornem a posar al foc però aquest cop ben baix i remenarem amb una cullera de fusta sense parar. Un cop obtinguem una textura de crema espessa retirarem del foc i afegirem la gelatina i deixarem refredar. Muntarem la nata. Un cop veiem que la gelatina comenci a quallar ho afegirem a la nata però amb compte i barrejarem amb moviments envolvents de baix a dalt. Agafarem un motlle rodó d'uns 22 cm i hi posarem els melindros al fons i pels costats. 



Un cop col.locats els melindros posarem una part de la crema de vaïnilla al fons, després tallarem en trocets unes quantes meduixes i les posarem per sobre. Posarem la resta de la crema per sobre i acabarem el postre decorant la superfície amb trossos de maduixes en làmines. Deixarem reposar com a mínim dues hores a la nevera. 

dissabte, 5 de març del 2011

Pastís Bob Esponja

 Aquest pastís és per la festa que farà el Jan aquest diumenge, fa dos anyets. Espero que aquest pastís agradi a petits i grans. La base del pà de péssic és de brownie i la decoració amb fondant de colors. 
PER MOLTS ANYS JAN!!!

Forrat del pà de péssic amb fondant groc i fondant marró. El color groc ocupa aproximadament 2/3 parts del pà de péssic.
Com que haurem de retallar les vores del pà de péssic per deixar-lo igualat, hem aprofitat per fer les cames i les forrem amb fondant.

  Amb fondant blanc fems la camisa i amb un tallapastes rodó fem els ulls.
 Per fer la boca agafarem fondant marró i el tallem en forma de mitja lluna, amb blanc les dents i amb el vermell li fem la llengua. Amb groc fem la comisura dels llavis i amb l'ajuda d'algun estri amb la punta rodona fem tres puntets a cada costat. I també amb groc fem el nas.
Amb fondant negre fem les pestanyes i la part central de l'ull i amb blau la part externa.
 

Amb un estri arrodonit farem els detalls caracterísitcs de l'esponja.


I finalment amb vermell fem la corbata, amb blanc fem les mànigues de la camisa i amb groc els braços i ja tenim el nostre sr. Esponja.